BENVINGUTS

Una de les principals aportacions de la civilització romana, juntament amb el seu dret i el seu idioma, el llatí, va ser l'ordenació del seu territori i de les seves ciutats, configuració que en molts casos ha arribat fins els nostres dies. Aquest bloc pretén recollir totes les aportacions, documentació i publicacions que en aquesta matèria s'han realitzat i es continuen fent i que abasten des de la creació, planificació, legislació i desenvolupament de l'urbanisme romà.

dijous, 3 de maig de 2012

EL MOSAIC ROMÀ


Autor: Francesc Sánchez

El mosaic era una de les formes de decoració més apreciades entre les classes aristocràtiques del món antic. Conegut sota dues formes, el mosaic mural i el mosaic pavimental, aquesta tècnica, formada per la juxtaposició de tessel·les de pedra, marbre o pasta vítria, s'ha utilitzat àmpliament a Hispània durant l'època romana.

Els principals tipus de mosaics romans eren l'opus signinum que s'obtenia amb una barreja formada per calç, sorra i bocins de terrissa donava un ciment vermellós molt dur i impermeable, l'opus sectile, on s'usaven plaques de marbre de diferents mides i colors per compondre les figures; l'opus tessellatum que era la manera de construir mosaics per excel·lència mitjançant petites peces cúbiques anomenades tessel·les; l'opus vermiculatum format per pedres molt petites, amb les que l'artista podia dibuixar amb bastant precisió els objectes i les línies, i finalment l'opus musivum que eren els mosaics que es feien per als murs.

No obstant això, en aquest article m'interessa destacar la tècnica de construcció i els artesans que la van fer possible:

Tècnica d'execució:

Per l'execució d'un mosaic se seguien cinc fases:

1. - Statumen, es corresponia amb la capa inferior i estava formada per gruixudes pedres lligades amb morter de calç,
2. - Rudus, era la següent capa formada per morter gros.
3. - Nucleus, format per ceràmica triturada i calç.
4. - Capa de calç. Sobre el nucleus es disposava d'una fina capa de calç sobre la qual es col·locaven
5. - Les tessel·les, petites peces hàbilment tallades de diversos materials com marbre, pedres semiprecioses, pasta vítria, esmalt, ceràmica, pa d'or ....

L'instrumental que utilitzaven era molt simple: una petita maça i un tac de fusta amb una fulla metàl·lica incrustada que servia per tallar la pedra.




El procés era molt especialitzat, així com els artesans que intervenien:

1. - Primer es realitzava un disseny previ a mida natural paradigma dibuixat sobre un cartó.
2. - D'acord amb aquest disseny es marcava sobre l'espai on s'havia d'executar, a aquesta operació es deia sinopia.
3. - Finalment es col·locaven les tessel·les i per fer-ho hi havien dues tècniques, la primera era la seva col·locació directa, tessel·la a tessel·la, i la segona mitjançant la seva col·locació sobre un papir o material similar, de manera invertida a com anirien finalment, i un cop realitzada la part del dibuix corresponent es col·locava sobre la capa de morter, es pressionava, i es retirava el papir.
4. - La part més difícil del mosaic i que ocupava el centre del mateix era l' emblemata, que solia realitzar el mestre del taller normalment en opus verniculatum.

Artesans:

Malgrat les meravelles en mosaics que ens han estat llegades, els artesans que es dedicaven a elles no eren excessivament ben considerats. En qualsevol cas era una professió col·legiada i molt especialitzada on cada part del procés tenia el seu propi artesà.

Així sota la direcció d'un mestre de taller, màxim responsable, hi havia el structor pavimentarius, responsable de preparar les dues primeres capes del mosaic, el statumen i el rudus, a continuació tenim al pictor imaginarius que era l'artista que dissenyava el mosaic; el musaerius era l'ajudant més directe que controlava la marxa diària de l'obra, el següent pas el feia el calcis doctor que era l'operari que preparava la calç, una vegada preparat el sòl el pictor parietarias era l'encarregat de passar el disseny realitzat directament al terra o la paret, seguint el procés tenim al lapidarius que tallava les tessel·les, i finalment el tessellator que realitzava el mosaic, col·locant les tessel·les seguint el dibuix marcat.

Els artesans estaven agrupats en collegia i la seva deessa tutelar era Minerva.



Els mosaics eren les nostres catifes, i com fem amb aquestes, els romans aristocràtics canviaven sovint de mosaic per demostrar la seva riquesa el que ens porta a pensar quantes obres extraordinàries es van perdre substituïdes per noves meravelles, moltes de les quals, afortunadament, han arribat fins nosaltres.
 

Per cert i dirigit a qualsevol lector que visiti jaciments romans: els trobi en l'estat que sigui, mai es porti amb el cap peça de les que pugui trobar escampades ja que, a part de ser una espoliació, està fent un nefast favor a l'arqueologia i al patrimoni.


1 comentari: