BENVINGUTS

Una de les principals aportacions de la civilització romana, juntament amb el seu dret i el seu idioma, el llatí, va ser l'ordenació del seu territori i de les seves ciutats, configuració que en molts casos ha arribat fins els nostres dies. Aquest bloc pretén recollir totes les aportacions, documentació i publicacions que en aquesta matèria s'han realitzat i es continuen fent i que abasten des de la creació, planificació, legislació i desenvolupament de l'urbanisme romà.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

EL CIRC ROMÀ



L'edifici del circ romà prové de l'hipòdrom grec. En el circ s'oferien principalment curses de carros.
Per això el circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors corbats.
  • La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina).
  • A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes.
  • Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors (set ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de què constava la cursa).
  • Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cauea o graderia, sostinguda per un joc d'arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El puluuinar era on s'asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats.
  • A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d'on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.
El més gran va ser sens dubte el Circ Màxim de Roma: al s. I dC. tenia ja una capacitat per a uns 250.000 espectadors asseguts. A Tarragona podem contemplar les que possiblement són les restes més ben conservades d'un circ romà del món.

Circ Màxim, maqueta del Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona (S. G.): (1) arena, (2) spina, (3) comptador, (4) meta, (5) cauea, (6) puluuinar, (7) podium, (8) carceres.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada